Una investigació conjunta entre l’empresa Biòtica, instal·lada en l’edifici Espaitec de la Universitat Jaume I, i la doctora Ana María Sánchez-Pérez ha elaborat un test ràpid capes de detectar la presència de l’organisme que produïx la legionel·losi. Este mètode pot ser molt eficaç en la reobertura de locals i piscines i assegurar la protecció de tots els usuaris.
Les tècniques ràpides de legionel·la recollides en la norma UNE100030 poden ser claus en la protecció de la salut i la prevenció del risc de legionel·losi. És el cas del mètode inmunomagnètic (Legipid®) desenvolupat per l’empresa Biótica ( www.biotica.es ) situada en Espaitec, el Parc Científic de la Univ. Jaume I de Castelló, en col·laboració amb el CSIC, i utilitzat en autocontrol i en resolució de brots, entre ells el de Manzanares en 2015.
Agents sanitaris recomanen utilitzar test ràpids de legionel·la davant els riscos derivats de l’aigua en la reobertura d’hotels, residències, indústries, poliesportius, centres d’oci, clíniques dentals, gimnasos o piscines. Consideren que “detectar prompte la legionel·la viable en aigües és clau en qualsevol pla preventiu i ajudarà a reduir l’estrés sanitari que derive de casos greus i brots, especialment davant la reobertura dels edificis que han romàs tancats més de dos-tres setmanes”. Recentment, el sector de piscines també ha recollit la recomanació d’ús d’aquests test en el seu protocol per a piscines saludables. A aquesta guia s’han subscrit més de 150 entitats públiques i privades del sector.
Des del seu descobriment en 1976, la infecció per legionel·la ha donat lloc a brots associats a tractaments deficients d’aigües. La legionel·losi és una síndrome respiratòria amb símptomes similars a la COVID-19. Al ser un patogen resistent en aigua i aerosols, el seu mesurament ràpid és important com un indicador de la salut de les instal·lacions.
“Una tècnica tradicional de monitoratge de legionel·la en les aigües es basa en la detecció del bacteri per cultiu, el qual requereix d’entre 10-12, fins a 28 dies, un temps molt llarg per a servir de mesura preventiva efectiva. És més, existeixen dades publicades en Water Research (2018) indicant que la legionel·la pot infectar cèl·lules humanes, fins i tot encara que no hagen sigut detectades en cultiu. Tot això avala la necessitat de l’ús de proves ràpides”, comenta la doctora Ana María Sánchez-Pérez, professora del Departament de Medicina de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI).
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la letalitat de la legionel·losi oscil·la entre el 5 i el 10%. A més, aquesta xifra pot arribar fins al 40% en pacients hospitalaris. Les pràctiques mèdiques que comporten risc d’infecció per legionel·losi inclouen la intervenció per ventilació mecànica, respiració assistida i sondes nasotraqueals, agreujant la malaltia. En un estudi publicat en Lancet (2020), s’ha assenyalat que el 50% dels pacients que van morir per COVID-19 presentaven una infecció secundària. Altres estudis han identificat co-infeccions amb legionel·la en un 7-14% de pacients COVID-19.
“A Espanya, les malalties respiratòries són la tercera causa de defunció (dades de l’Institut Nacional d’Estadística, INE). A aquestes malalties contribueixen moltes causes, contaminació, tabaquisme i infeccions. Les infeccions del sistema respiratori inclouen virus ja coneguts, com el de la grip i bacteris (ex. Legionel·la, pneumococs) i ara se sumen nous ceps de coronavirus, com el SARS-CoV-2. Aquest nou cep ha deslligat una pandèmia per la seua alta infectivitat i a la qual sens dubte ha contribuït l’absència de protocols de prevenció adequats, especialment en residències. La possibilitat de nous brots existeix (d’aquest o un altre patogen), minimitzar els danys depén de com ens preparem”, conclou la doctora Sánchez-Pérez.